O sigui, que el problema de la Juana Dolores són les formes. Ai, que em pixo!
Les formes. TV-3 i les formes. Els mitjans de comunicació i les formes.
La vida i les formes.
La merda de vida i les formes.
Si la Juana hagués dit: “Des del meu modest punt de vista les forces polítiques han d’atendre de forma prioritària les problemàtiques bàsiques de les capes desafavorides de la ciutadania” ningú no hagués fet ni puto cas.
Poc, molt poc, ens caguem en tot. Sort en tenen els que manen que no estem cremant contenidors, que no els caigui un cocktel molotov, que no arrassem els supermercats, que no asssaltem els ajuntaments, que no destrossem els bancs, que ens portem bé, que la classe treballadora sigui tan obedient i tan responsable. Mim milions de vegades més responsable que ells.
La classe treballadora, a la que taaaant diuen servir les esquerres, però que moltes d’elles no han trepitjat mai els barris, les merdes, les misèries, les pors i els desencants de la classe treballadora. I quan tens por, desencant i misèria, no esperis que a sobre en surti una resposta responsable. en surt ràbia, crits, inhibició, fàstic. En surten paraules lletges, mal escrites. I una altra mena de saviesa.
Als polítics els importa una merda el partit que ha arrassat a les eleccions, el partit de l’abstenció. Qui no vota no existeix. No compta. Si per cada abstenció es descomptés un euro al sou dels polítics la cosa canviaria. L’abstenció és un fracàs de les dites esquerres. És una vergonya, un sac molt democràtic: els immigrants, els no-persones, els farts, els cansats, els analfabets, els que ni saben que hi ha eleccions, els desemparats, els solitaris. Els bojos, els que ens miren des del seu campament en una cantonada. Les dones que demanen, en un perfecte català, diners per poguer pagar l’habitació on viuen, perquè si no avui les fan fora.
Quan aquest exèrcit s’aixequi, la Juana Dolores semblarà la Heidi. No hi haurà seny, ni raonaments ordenats. Hi haurà foc, hi haurà odi, descontrol i assassinats injustos, hi haurà caos, hi haurà molta policia al davant, i un exèrcit d’intel·lectuals analitzant-ho des dels seus despatxos just abans que algú esbombi les portes de casa seva i s’emporti els seus ordinadors per revendre’ls.
Aquell dia tot serà sorpresa, tot serà autocrítica i crides a l’ordre. Tot serà democràcia i altres paraulotes buides a ulls de tot aquest exèrcit. Un exèrcit de llengües i de pals i pedres en armonia desafinada, un caos que no distingirà si ets un bon català, si votes a l’esquerra o si vas a missa cad diumenge, tant li serà si has donat diners a Open Arms o si tens amics al Senegal. Reventaran amb tot i tindran la puta raó del seu costat, la raó de l’afartament, perquè ja fa massa temps que dura aquesta broma en la que vivim instal.lats.
Ens tapem la cara amb les nostres boniques festes multiculti, LGTBIplusultra, els amics de les papallones, la lliga de defensa del macramé i altres minories digníssimes, les nostres assemblees on hi anem sempre els mateixos de sempre, que ens masturbem en grup de lo progres que som; el consum responsable, el vot responsable, l’habitatge cooperatiu, la música ètnica i el Veritas patrocinant-ho tot per darrera. I a quatre carrers de totes aquestes performances hi ha l’abstenció, el vot a Vox, el silenci, el no-res, l’angoixa, el submón que fem veure que no veiem quan ens tropissem amb ell al metro i fa pudor.
La Juana Dolores és només la Heidi. En un món mediàtic de cartró pedra de colors pastel, on tot és bonic i molt català i molt plural, escupir fa lleig. Esdevé un gag del Polònia. Ta bé. D’acord. Fem-ne un gag. I seguim així, amagant les hermandades rocieras, la gent que no vesteig cool, els paquistanesos i els xinesos, les pors i il.lusions de les noies marroquines… La vida està més enllà d’un 30 minuts un diumenge a la tele (tele que tot aquest exèrcit ni coneix perquè mai no s’ha preocupat d’ells).
La vida està aquí al costat. Però preferim la nostra, de vida, no és així? Per què anar a la intempèrie si amb els vots de la gent que vota ja en tenim prou per repartir-nos els escons? Escons rima amb collons. I amb sermons.
hodubto 